ENRIC JULIÁN 1942 Barcelona PINTURA OLI

SARP KEREM YAVUZ 1991 Paris

Des de l'any 2014, Sarp Kerem Yavuz ha assumit el repte d'utilitzar l'art per abordar el règim totalitari problemàtic i d'inspiració otomana a Turquia. Posant en escena projeccions fotogràfiques de patrons escanejats de diverses publicacions del Ministeri de Turisme i Cultura turc, combinades amb dissenys de la Mesquita Blava i Santa Sofia, la seva obra il·lumina figures en la foscor. Si bé la representació de l'ésser humà és tabú a la cultura islàmica, com a resultat s'han desenvolupat la geometria ornamental i l'art fractal. L'objectiu de Sarp és trencar aquesta regla, utilitzant el producte de la mateixa regla. En projectar patrons escanejats de diverses publicacions associades a la cultura otomana, permet que el projector de llum decapitzi, castri, deshumanitzi, censuri, objectifiqui i aïlli el cos, imitant l'impacte de la religió polititzada en la societat. Tot i que aquests patrons poden ser força atractius, les pràctiques de govern otomà, acceptades pel partit governant actual, han demostrat ser força opressives. Aquesta obra utilitza la mateixa iconografia que el govern turc va utilitzar per reinventar-se com la segona vinguda de l'Imperi Otomà per parlar de l'esborrat de la identitat individual a Turquia. Un dels més grans experiments per crear una democràcia laica per a una nació musulmana ha fracassat. Des dels Gezi Park Proftests de 2013, la meva pràctica s'ha centrat en el condició contemporània de la Generació Y a Turquia, la meva generació, i la nostra lluita per redefinir-nos i afirmar-nos en un paisatge polític cada cop més conservador. Vaig veure caure ocells del cel mentre núvols de gasos lacrimògens embolcallaven la meva ciutat aquell estiu, i els dits i les costelles del meu pare van ser trencats per la policia. M'interessa utilitzar la fotografia escènica per desafiar l'arrel del problema, la mentalitat otomana residual que abraça un règim totalitari. El discurs polític contemporani a Turquia celebra un domini otomà reinterpretat i brillant que no va tenir falles, ni decadència, ni corrupció. Dia a dia, aquesta narració se'ns (sobre)posa. En aquest treball, faig servir projeccions de patrons escanejats de diverses publicacions del Ministeri de Turisme i Cultura turc, i dissenys de la Mesquita Blava i Santa Sofia, per il·luminar figures a la foscor. Representar l'ésser humà és un tabú a la cultura islàmica, i com a resultat d'aquesta prohibició s'han desenvolupat la geometria ornamental i l'art fractal. M'interessa trencar aquesta regla, utilitzant el producte de la mateixa regla. Tot i que aquests patrons associats a la cultura otomana poden ser força atractius, les pràctiques de govern otomana adoptades pel partit governant actual han demostrat ser força opressives. A través de la sèrie Maşallah, he estat intentant navegar pels conflictes i l'alienació que sorgeixen com a resultat de la naturalesa dual del meu patrimoni. www.aglutinart.blogspot.com