JOSEP BOFILL 1942 Barcelona 1990 Edition

Josep Bofill Moliné (Barcelona, ​​1942) és un escultor i pintor català, fill del també escultor i pintor barceloní Josep Bofill Herrero i nét d'Antoni Moliné Sibil, pessebristes de renom internacional i creadors de l'Escola Catalana de Belenismo. Trajectòria Josep Bofill va néixer el 29 d'agost del 1942 a Barcelona. El 1960 ingressa a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, ​​la Llotja. En acabar els estudis realitza diferents treballs com a dissenyador obtenint notables reconeixements nacionals i internacionals i el 1983 presenta per primera vegada la seva obra escultòrica a la galeria Tom Maddock de Barcelona. El 1994 comença a exposar també la seva obra pictòrica. Ha exposat a museus com a Museu de la Cort d'Or de França entre altres i realitzat monuments com Una Porta a la Salut a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona a més de realitzar encàrrecs com el Premi Miquel Martí i Pol de poesia musicada organitzada pel Celler Vall-Llach. Al llarg de la seva trajectòria obté diferents guardons com el premi internacional d'art contemporani de Montecarlo i el de Josep Llimona d'escultura atorgat pel Cercle Artístic de San Lucas, així com el premi de la revista Art i Joya. Ha col·laborat en films com In the secret of emotion dirigit per Jean Pierre Gibrat i produït per Tramos Europe film i Atlas de geografia humana d'Azucena Rodríguez. Ha realitzat també per a la companyia de dansa de Guillermina Coll, l'escenografia per a l'espectacle Sons + Imatges = Volums. Recentment el 2020 ha realitzat dues instal·lacions al bosc de Vallromanes. Bates blanques en homenatge als sanitaris i la segona representant la Covid-19. Obra Perfil Progressiu (Barcelona) L'obra de Bofill és escenogràfica i es caracteritza per la seva constant investigació amb les noves formes i tecnologies, creant un llenguatge molt personal, on la bellesa estètica amb un contingut filosòfic profund sobre la condició humana adquireixen una vital importància. Els personatges representats a les seves obres han patit canvis importants en el transcurs del temps desapareixent tota identitat cultural que es podia apreciar a les primeres obres. L'ésser humà cada cop més robotitzat es va desintegrant deixant només una petita referència mitjançant uns perfils mancats de tota massa corpòria. Etapes Inestabilitat (Barcelona) 1981-1983: Predomina el caràcter evocatiu de les peces ressenyades juntament amb el concepte d'espai, el del temps, lligat a circumstàncies i persones vinculades a la intimitat del mateix artista. 1982-1985: Bofill es planteja agitar la figura humana com a estudi dels ritmes i de la dinàmica d'actituds i gestos propis de la dansa, i procura la significació representativa i la transcendència simbòlica que li són habituals. 1985-1988: La noció del temps passa a ocupar un lloc preeminent i frontal ja que el seu protagonisme és abordat obertament. Es tracta d'una noció existencialista que Bofill enllaça amb arrels pròpies anteriors més romàntics i costumistes. 1987-1989, Estilitzacions: En aquesta etapa s'integren una sèrie de figures que se subdivideixen en dos grups: els Alats i els homes-maletí, que representen l'aparició d'una plàstica de caràcter intensament lúdic. Aquest caràcter no figura només en la significació especial entre la caricatura moral i la metàfora festiva, sinó en la pròpia adaptació matèrica i formal del seu caràcter significatiu, mitjançant una factura irònica. 1989-1990: En les obres d'aquesta època es reflecteix la culminació d'un estat en relació amb el drama existencial viscut per l'home d'aquells temps. Hi ha la sàtira o la crítica social més o menys humorística i per altra banda la por escènica derivada de la impotència de l'home davant dels enigmes que el seu destí planteja. També hi ha obres que responen a la sensibilitat que té Bofill pels problemes ecològics. 1990-2008, Composicions Mixtes i Concentracions: L'escultor cerca la confluència de dos estils que donen sentit a l'obra. Aquesta etapa persegueix la cohesió del cos humà amb la manera abstracta. D'altra banda, presenta grups i multituds perdudes en espais incerts, on els personatges es troben situats de forma aleatòria, reflectint així la solitud i la individualitat de les concentracions socials contemporànies. 2008-2017, Atmosferes: L'ésser humà passa a trobar-se dins d'un espai. Les escultures que l'envolten juguen amb llum remarcant un sentit enigmàtic. Prenen importància els materials translúcids emprats juntament amb la llum i els seus efectes sobre i amb l'individu. 2017-2018, Entrellaçats: Etapa que representa un canvi en el concepte de la figuració deixant de ser una massa sòlida i utilitzant el filferro per donar forma i volum a un espai, creant imatges etèries i subtils. 2018-2020, Línies i Perfils: L'allunyament de la massa corpòria arriba a ser tal que la figura humana és represa