ABEL TECHER 1992 Petite-Ile, La Réunion

A més de la seva pràctica de dibuix, escultura, fotografia, vídeo i instal·lació, la producció principal d'Abel Techer és la pintura. (…) L'aspecte gairebé religiós de la seva posada en escena, tenyit de la persistència de la mundanitat quotidiana, així com les seves múltiples referències a la pintura eclesiàstica, treballen conjuntament per crear un retrat íntim d'una societat criolla impregnada de l'ambigüitat de les seves creences, la potencial porositat dels espais i la potencial metamorfosi dels cossos. Es tracta d'una forma de pintura en la qual conviuen allò sublim i la transfiguració, com també la banalitat dels cossos i objectes quotidians, el sagrat i l'obscè, el queerness (“les propietats mal·leables del gènere”)*), el realisme i la fantasia, la imaginació i els somnis. D'un quadre a un altre, Abel Techer ens mostra el diari tan contemporani de les seves transformacions. (…) Les connexions subjacents vinculen repetidament la seva pintura a regions més vastes regades per l'inconscient viu de les societats criolles. La successió de pintures componen una mena de narrativa de la majoritat en la qual el cos del pintor es transforma constantment d'un llenç a un altre i, en fer-ho, s'acosta –almenys en el sentit bíblic, si no màgic del terme– a una possible transfiguració. Pierre-Louis Rivière, 2020.