PAUL BELMONDO 1898-1982 Alger, Algèria

Paul Belmondo (Alger, 8 d'agost de 1898-París, 1 de gener de 1982) va ser un escultor, gravador de medalles francès. És el pare d'Alain i Jean-Paul Belmondo. Dades biogràfiques Va néixer en una família pobra d'origen italià (del Piemont i Sicília) a Alger, on va passar la seva joventut. Va estudiar a l'escola primària Dordor d'Alger. Apassionat pel dibuix, va començar a modelar a l'edat de 13 anys. Comença els estudis d'arquitectura a l'École des Beaux-Arts d'Alger, interromputs per la Primera Guerra Mundial. Gasejat a la Batalla de Sant Mihiel el 1917, és desmobilitzat el 1919. Obres de Belmondo a l'École des Beaux-Arts d'Alger. Gràcies a una subvenció del Govern d'Algèria, va continuar els estudis a París on coneix Jean Boucher i va ser alumne i amic de Charles Despiau. Va guanyar el Premi Blumenthal i el Premi de Roma d'escultura, el 1926. Es va casar a París el 1930 (tres fills d'aquest matrimoni, Alain (1931), Jean-Paul (1933-2021) i Muriel (1945)). Va rebre el Gran Premi d'Art d'Algèria el 1932 i el Grand Prix de la Ville de París el 1936. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre del Grup de Col·laboració, que advocava per la col·laboració amb les autoritats nazis, a la secció d'Arts, on va ser Vicepresident de la Secció (1941-1944). Participa també al novembre de 1941, en un "viatge d'estudis" a Alemanya organitzat per Goebbels1, el formen un grup de pintors i escultors francesos i visiten els llocs més importants de la cultura alemanya així com tallers d'artistes. Així, ens trobem en aquest viatge a Charles Despiau, Henri Bouchard, Louis Lejeune, Paul Landowski, Roland Oudot, Raymond Legueult, André Dunoyer de Segonzac així com alguns artistes de l'avantguarda, entre ells Kees Van Dongen, Maurice de Vlaminck, André Derain i Othon. Per la seva actitud, aquests artistes utilitzen la propaganda nazi per diverses raons però poques vegades per política. Paul Belmondo no estava "preocupat" després de l'Alliberament, ja que molts altres havien col·laborat amb els nazis. Abans de la guerra, havia rebut moltes comandes per part de l'Estat, incloent-hi el Palau de Chaillot, amb Leo-Ernest Drivier i Marcel Gimond. Es va convertir en professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1956 i en membre de l'Institut de França el 1960. Nomenat Comandant de la Legió d'Honor i l'Ordre de les Arts i les Lletres. Oficial de l'Ordre de Leopoldo de Bèlgica. Va morir als 83 anys l'1 de gener de 1982 a París. Està enterrat al cementiri de Montparnasse. El seu taller estava ubicat als antics estables, a l'avinguda Denfert-Rochereau de París.